Monthly Archives: Novembre 2014

Ciutat

postal 000 barcelona de nit

Arriba la nit
plena de llums vives,
l’ull de la ciutat
mostra la fatiga.
El dia és molt llarg,
sens parar feineja,
vol trobar el descans
en la foscor densa,
somiar els mils d’anys
que s’alça i que empenta,
igual que el brau mar,
que flueix sens treva.

Malastre

pintura 000 dona noia d'esquena mocador cap

Viuen els arbres
la seva intel·ligència
harmoniosa
al ple de la tardor.
El meu respir
encrespat s’accelera
conté amb fermesa
la cremor del dolor.
Passa la tarda
d’aire blavenc i moll
on el vell sol
s’hi eixuga la cara,
el meu esguard
to ho dol i no vol,
cauteritzat
per un esglai que mata.
La ciutat vella,
de pas pausat i atent
obre carrers
on s’equilibren mons,
un pes feixuc
em tanca les parpelles
tot fet de mort,
desgràcia i coïssor.

Tardor

pluja fulla a l'aigua 000

Tardor de pau
amarada, tan càlida
la pluja et renta
lentament, confiada.
El temps cau dolç
dins les gotes pausades,
absent traspua
la intimitat alada.
Tardor sospesa
entre mullena i fulles,
llàgrima tendra
damunt carrers i arbres,
t’inspira endins
la suavitat que mulles,
de la mà et cau,
ben xopa, la nostàlgia.

Àgilment

fulles volàtils

Camino àgilment
damunt la nit i el dia,
igual que si pogués
caminar sobre el mar.
De dia són les fulles
serrells del vent que llisca,
de nit, intactes, posen
als camins no fresats.

Sol

SOL I GIRA-SOLS

S’enlaira ros el nou dia
consternat de força i sol,
s’expandeix sense mesura
sobre el sud, que pren el vol.

Fa esclatar tots els colors,
en cada moviment vibra,
talla amb perfecció els contorns
fa tancar els ulls que el somien.

Dintre del seu mar de blau
va navegant ple de joia,
neteja el plor més sagnant,
tiba una esperança nova.