Hivern terrible

Aquell terrible hivern,
una flama encesa de dolor,
el fred que degota humit arreu,
el calfred paralitzant,
la sagnant incomprensió.
Els ressorts de la vida derruïts,
l’escombrada de la malaltia.
I el sentiment constant,
com un cos estrany dintre meu,
que res del que sóc o he fet
té cap mena de valor,
maça que em colpeja furient
i em deixa estabornida.

Pensament

El meu pensament és
la bellesa del dia,
el luxe de les formes,
l’escalfor de la llum,
els colors que s’arboren
i em penetren endintre,
l’aire pur que em respira,
l’olor de joventut.
Començo un altre jorn
de vida que m’habita
en la immensitat tendra
d’aquest sol que m’acull.

Tarda de vent

Tarda de vent
transparent i fibrós,
fulles caigudes
estergeixen el terra,
tons rojos, grocs,
marronosos cruixents
amb fines puntes
com si fossin estrelles.
Tarda de vent
amb el cabell tot ros,
les mòbils branques
t’acaronen la pell,
fan de serrell
al teu front lluminós,
tarda punyent
de somnis sense espera.
Tarda de vent
enlluernat de llum
manifestant
la potència primera,
de tu jo prenc
la saba i el sabor
i al cos em resta
la teva força i festa.