Monthly Archives: gener 2015

Sol

?????????????????????????????????????????

Gerres de cervesa

 gerra 000 de cervesa

Lluen al sol
les gerres de cervesa
com si una llum
s’hi hagués ficat a dins,
daurades, belles
a dins la rodonesa
per celebrar
el migdia polit.

Estació

 Claude Monet 000 1840-1926 - La Gare St Lazare, 1877 -parís Tutt'Art@ (10)

Passen els trens
a l’estació diàfana,
dispersa gent
cap a família, amics.
Sóc asseguda
davant seu, a la plaça,
no duu ningú
que vingui cap a mi.

Sol de gener

pintura 000  Dorothy Spangler_les Deux Magots paris

Bondat del cel,
del sol fort que ens retorna
aquest gener
vital com a l’agost.
La meva vida
es fa alegre, esponjosa,
d’aquest caliu
que res pot decandir.
Puntal d’amor,
rialla impressionant,
espaterrant,
penetres per la casa.
Renoven àmbits
les teves fletxes àuries,
amo i senyor
de tot el meu cabal.

Cova

 cova 000 algar de benagil

Pinzella el sol
la meva vida
ficada endins
d’una greu cova,
contrast de llum
i de foscúria.
Desorientada,
surt a la porta.

Cap d’Any

noia dona amb copa cava

Les noces passegen
pel teu cos de rosa,
tendre i despullat,
entre els blancs llençols.

Somia l’estiu,
les grans nits flairoses
d’estrelles badades
a les flors frondoses.

Serà mitjanit
quan campanes toquin
i tu al mig del ball
aixequis la copa.

Començarà l’any
batejat de joia,
el teu dolç somriure
li obrirà la porta.

Llàgrimes

mujer_llorando0000

Llàgrimes que regalimen des del fons dels ulls coents,
cauen soles, deslligades del dolor sord i roent.
Llàgrimes que inunden ulls en un ésser que ha assumit
la mort que campa i fereix tant el cos com els sentits.
Llàgrimes cremants que roden silencioses per la cara,
autònomes del gran dol que em lacera gangrenant-me.

Sol

dona d'espatlles al sol 00000

Puc escriure que joiosament
el sol m’empeny per l’espatlla,
que hi repenja el seu braç amatent
com un enamorat ple de rauxa,
ros com un noi magnífic del nord,
del tot feliç d’abraçar-te.
Però aquest meu dolor contrit
no el pot guarir ni apaivaga.

Música

petó preciós

En plomada

desmotivaciones.mx_...-Y-ME-HERIDO-A-MI-MISMA-Por-herirte-a-ti_136422327710

De cara a la paret del món,
de per vida castigada,
tot el que se m’ha sostret,
tota la falla en plomada.