Sol

Dolçor d’amor
el sol que em deixa petja
amb petoneigs,
llepades insistents,
i aquest voler
penetrar-me sencera,
que ardent estimo
tant dels homes com d’ell.

Gerres de cervesa

 

Lluen al sol
les gerres de cervesa
com si una llum
s’hi hagués ficat a dins,
daurades, belles
a dins la rodonesa
per celebrar
el migdia polit.

Estació

 

Passen els trens
a l’estació diàfana,
dispersa gent
cap a família, amics.
Sóc asseguda
davant seu, a la plaça,
no duu ningú
que vingui cap a mi.

Sol de gener

Bondat del cel,
del sol fort que ens retorna
aquest gener
vital com a l’agost.
La meva vida
es fa alegre, esponjosa,
d’aquest caliu
que res pot decandir.
Puntal d’amor,
rialla impressionant,
espaterrant,
penetres per la casa.
Renoven àmbits
les teves fletxes àuries,
amo i senyor
de tot el meu cabal.

Cova

 

Pinzella el sol
la meva vida
ficada endins
d’una greu cova,
contrast de llum
i de foscúria.
Desorientada,
surt a la porta.

Cap d’Any

Les noces passegen
pel teu cos de rosa,
tendre i despullat,
entre els blancs llençols.

Somia l’estiu,
les grans nits flairoses
d’estrelles badades
a les flors frondoses.

Serà mitjanit
quan campanes toquin
i tu al mig del ball
aixequis la copa.

Començarà l’any
batejat de joia,
el teu dolç somriure
li obrirà la porta.

Llàgrimes

Llàgrimes que regalimen des del fons dels ulls coents,
cauen soles, deslligades del dolor sord i roent.
Llàgrimes que inunden ulls en un ésser que ha assumit
la mort que campa i fereix tant el cos com els sentits.
Llàgrimes cremants que roden silencioses per la cara,
autònomes del gran dol que em lacera gangrenant-me.

Sol

Puc escriure que joiosament
el sol m’empeny per l’espatlla,
que hi repenja el seu braç amatent
com un enamorat ple de rauxa,
ros com un noi magnífic del nord,
del tot feliç d’abraçar-te.
Però aquest meu dolor contrit
no el pot guarir ni apaivaga.

Música

Va passar una música un instant
entre el xiuxiueig de les paraules,
entremig dels petons sibilants,
les notes tan molles com els llavis.
Un instant en un vespre tancat,
notes d’una furtiva trobada
en l’estona breu que ens vam besar
i els llavis de tots dos somiaven.

En plomada

De cara a la paret del món,
de per vida castigada,
tot el que se m’ha sostret,
tota la falla en plomada.