Pluja de març

En l’espai obert on el temps mandreja
la pluja es desclou a rajades netes.

El cel és capota grisosa i blavenca,
la terra es fa humil, generosa i tendre.

Germina la terra en el març profund,
serà tota esclat quan arribi el juny.

Esguard

He sortejat
esculls dels més terribles
sobrevivint
la mort que feia empenta,
perdent els somnis,
l’esperit de la vida,
omplint de mi
la buidor més deserta.
I he reeixit
sense aliats, ben sola,
a cor obert,
a cara descoberta.
Només l’esguard
que arrela en cada cosa
pot trobar al lluny
l’horitzó i l’ensenya

Nit

No hi ha un sol dia dolç
encara que arbres floreixin,
avanço sempre amb esforç,
de nit malsons senyoregen.
No hi ha cap carícia tènue
quan el dia ja ha finit,
recullo els meus vells parracs
i em tanco en la meva nit.

Març senyoreja

Dia rentat de sabó
encara blau entre escuma,
l’aire invisible i xamós
duu l’olor neta de pluja.
Dintre la pau del teu jorn
la primavera despunta,
porta la nova llavor,
ja se sent, jove i fecunda.

Març

Ara és l’hora
en què els boscos s’adormen
sota un sol
on ja s’albira el març,
temps polit
de jocs i d’hores nobles
on l’amor
tremola soterrat.