Temps meu

En el temps que és tot meu
encara hi ha claror,
encara s’alenteix
el ritme de l’amor,

encara em pot besar
un astre dalt del cel,
encara il·lumina
l’aventura els carrers,

encara la ciutat
balla una dansa íntima,
encara les aromes
parlen de pàtria antiga,

encara la passió
s’arrapa al meu somriure,
encara la bellesa
és formosa carícia.

Dia

Corria el dia
en paisatges de tren,
punyent, magnífic,
d’absolut resplendent.

Corria el dia,
gran regal del matí,
volia viure’l
tal com era ell per a mi.

Asteroide

Un gran asteroide negre
gira entorn la meva vida,
no em deixa saber on sóc,
no em deixa esclatar un somriure.
Jo lluito en contra seva,
intento obrir-me camí,
però la seva força negra
clava l’estaca al meu pit.

Em perdo a mi

Em perdo a mi
i allò que he de comprendre,
la solitud
em fa sols mig persona,
un trist esquema
de qui podria ésser,
allà on sóc
un gran fossat m’envolta.
Corre buidor
i un dolor que m’esqueixa
i el truncament
d’una vida perduda,
tant me fa anar
a dreta com a esquerra,
no queda nord
per qui s’ha fos la brúixola.

Llinda d’abril

Giragonsa del tren
enlluernant la via,
el bosc és ple de llum,
el sol tot ho il·lumina,
cada fulla lluent,
cada arbre que sospira.
Ja es prepara l’abril
dintre la nova brisa,
poderós de sol fort
i terra que germina,
quan arribi el roig juny
serà un esclat de vida.