Màgica claror

mama i carme000

Era l’olor de lleixiu
el sabó de rentar la roba
el sol groc que il·luminava els migdies
el plat cada dia a taula.

Hi havia els badabadocs
encesos de roig esplèndid
gates que sempre parien
i llarguíssimes processons de formigues.

Les tardes amb el temps de les cases
les molles de pa pels ocells
el pou fosc on es guardaven les síndries
el terrat, obert als quatre vents.

Cuques de llum a les bardisses
que convertien en un conte la nit,
el pot d’anar a buscar la llet
les llums enceses dels vespres.

I la llengua catalana
a la veu de la meva mare
amb què ella, constant, desgranava
el seu devessall d’amor.

Les gotes denses de les lletres
i la màgica claror de les paraules
que em guiaven per descobrir els misteris
i la immensa felicitat de la vida

plena de totes aquestes
petites coses essencials.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s