Voraviu blau cel del plat de la mare
les tardes calentes del nostre tancat
les pomes dringaven quan tu les portaves
mare que ens cridaves per anar a berenar.
Ben amunt, al cel, rotllanes d’arcs iris
el tacte amatent de mans i moixaines
els jocs s’alentien, el sol esclatava.
El teu riure extens segueix en mi, mare.
Advertisements
Aquí pots trobar el meu perfil