Infantesa

nena plorant00 0

Com penjava, tan fràgil, la infantesa,
d’aquell món establert,
farcit de crueltats,

com penjava de l’amor de la mare,
del seu caliu tendre,
de les seves mans,

com penjava la infantesa d’aquells homes
que havien fet la guerra
i van tornar esqueixats,

com penjava del dolor de les dones
a qui per quatre bandes
havien anihilat,

com penjava d’aquells amos infames
que el viure tenallaven,
deixant l’aire infestat,

com penjava d’aquell buit que esparvera,
de niciesa i tenebra
de submissió i espant,

com penjava, escanyada sens treva,
del setge a la llengua,
a tota identitat,

i amb quin esforç titànic vam haver de combatre,
fets de fràgil gramatge,
tota la iniquitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s