Infantesa

nena plorant00 0

Com penjava, tan fràgil, la infantesa,

d’aquell món establert,

farcit de crueltats,

com penjava de l’amor de la mare,

del seu caliu tendre,

de les seves mans,

com penjava la infantesa d’aquells homes

que havien fet la guerra

i van tornar esqueixats,

com penjava del dolor de les dones

a qui per quatre bandes

havien anihilat,

com penjava d’aquells amos infames

que el viure tenallaven,

deixant l’aire infestat,

com penjava d’aquell buit que esparvera,

de niciesa i tenebra,

de submissió i espant,

com penjava, escanyada sens treva,

del setge a la llengua,

a tota identitat,

i amb quin esforç titànic vam haver de combatre,

fets de fràgil gramatge,

tota la iniquitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s