Carrusel

carrusel foto de r. doisneau


Jo tinc la teva joventut

entre habitacions i viatges,

en calendaris d’anys on cada dia

apuntava les nostres trobades,

on el teu cabell negre onejava

com el filat més lluent de l’alegria,

on la teva veu m’escoltava

i s’obria pas en mi enmig de la nit viva.

Jo tinc les fulles d’aquells arbres

que tremolaven per la teva tendresa,

amb el temps nítid de riallades,

la teva mà en mi a les places verges.

I tinc el temps buit sense tenir-te

-si bé endins no has deixat de poblar-me-

 com si sens tu no pogués construir-se

mai més cap aixopluc, jardí ni casa.

Com si el nostre carrusel de la vida

hagués aturat per sempre més la festa

i tot s’hagués esmicolat, irrepetible,

sota l’impacte rotund de la tempesta


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s