Mar mineral

mar mineral de color or000

La gavina, al crepuscle,
va trencant l’aire impossible,
tu, mar, lluint vetes d’or
ets mineral i sensible.

El meu ull tot nu es fon
en el teu jaspi de vidre.
Mar, ets el desig d’un déu
immaterial que et somia.

La lluna penjada al cel
ser el teu fermall voldria,
i es reflecteix en el fast
de les aigües, infinita.

Mar que et deixes amoixar,
i, condescendent, ens mires;
als mil·lennis que vindran
res no hi serà, sols tu viva.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s