Daily Archives: 24 Mai 2015

Trens d’Europa

parella petó trenooo

Ens vam quedar allà, amor.

 

Entre els trens d’Europa va restar la nostra vida,

la il·lusió com una incandescència,

una felicitat mai no extingida.

Va restar allà la nostra solidesa,
l’aventura infinita compartida,
la sensualitat de la nostra existència,
el nostre món fulgurant, carícia sobre carícia.


Només et cerco a tu tants anys després
d’aquella nostra vida.

Enlloc no he trobat ni hi ha res més
que aquell sol que intensament gravita.

Àngel perdut

 david de michelangelo contra un cel ennuvolat

Irromps

dona noia pensarosa 93489359000

Irromps en la meva solitud,

una petita vida de mirada esbiaixada.

Hi irromps a còpia de petons, carícies

i lentes mossegades.

El meu esperit et pren mesura

que traspasses, sobtat, com oriflama.

T’estimaria si restessis amb mi,

però ja sé

que des d’ara

he d’oblidar-te.

Nuesa

home nu ovalat

Queia la filagarsa de la nit
sobre un somni filat de lluna plena.
El teu cos de tramuntana va vibrar,
i vaig sentir, ofertes, les portes de la vetlla.
Durs punyien els músculs enaltits
oferint-se a un ball de dansa tensa.
Nova aixecava la testa el meu desig brunyit,
només per tornar a assaborir
que l’amor és nuesa.

Carnal amor

 parella petó pluja carrer

 

Deixeu que corri el mar

amb la seva bravesa de petons,

que l’onatge en vaivé amb què s’ofereix

sacsegi les fronteres del món,

que el desig que duu al nervi i a la pell

es fongui amb la tendresa del sol

que la passió arribi amb tot el tremp

del mar revolt pel més carnal amor.

Prec

home nu preciós passejant davant onades mar

 Pren-me sencera amb les teves mans
i porta’m al país del teu cos tumultuós,
per reverdir-me entera amb llucs i brots gemats
per encendre de ple les fogueres majors.
Irisa amb la teva pell els filats més roents
del desig arborat que em traspassa l’amor,
ungeix-me al teu foc viril molt lentament,
i deixa’m prendre el nèctar que traspua el teu ardor,
que em vull quedar per sempre al teu encís,
temps aplegat al teu ésser vital,
temps que amb tu es multiplica, infinit,
i crea un nou estel a l’espai orbital

Ardent

parella 0 petó 89384380

Encara el teu cos que em fuig
el faria amor meu
i et perdria entre els meus pits
i el meu entrecuix ardent.

Tempesta

parella a la ciutat pluja paraigua

Per Barcelona retrunyen
les nostres passes,
aquell sol de l’hivern
les abraçades,
el mar i el port al fons
tu i jo a les Rambles
olorant l’aire nou
fent passejades.
I preníem cafès
a Ciutat Vella
les mans entrellaçades
l’ànima lluenta,
els poemes als llavis
rojos de festa,
sense ni sospitar
l’àrdua tempesta

que tot ho va arrasar,
veloç i cruenta.

Plany

flor nascuda a l'asfalt

No canta l’ocell la melodia de la tarda
en el clos premut que és la nostra abraçada,
i el meu plany roent mulla parets i murades
en l’aire que es marceix tancat a dins la cambra.
D’allà no es veu el cel ni s’endevinen flaires
airoses de lilàs ni de les flors boscanes,
i hi ha una febre antiga de soledat amarga
que res no pot desfer a cop de cap besada.
I el riu que duu l’amor s’ofega a si mateix,
perquè no troba el nord i esbarria les aigües
i la dona que sóc s’esfondra amb el seu eix
mentre que el sol es perd per contrades llunyanes.

Morenor

parella abraçada al llit

Llavors el topant del teu cos
era el llindar del món,
la pell jove on s’obria
la flor del paradís.
Sense camí on transitar,
la teva escalfor animal
em conhortava,
tancats en un límit de sol,
espurna perduda
fulgurant a la cambra.
Isolats en un centre pregon,
l’amor s’esponjava,
la felicitat cremava
en el clot de la teva morenor
indòmita enmig de la brasa.