Plany

flor nascuda a l'asfalt
No canta l’ocell la melodia de la tarda
en el clos premut que és la nostra abraçada,
i el meu plany roent mulla les parets i murades
en l’aire que es marceix tancat a dins la cambra.
D’allà, no es veu el cel ni s’endevinen flaires
airoses de lilàs ni de les flors boscanes,
i hi ha una febre antiga de soledat amarga
que res no pot desfer a cop de cap besada.
I el riu que duu l’amor s’ofega a si mateix,
perquè no troba el nord i esbarria les aigües
i la dona que sóc s’esfondra amb el seu eix
mentre que el sol es perd en contrades llunyanes.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s