Ser viatgera

noi 000 noia home dona petó dolç

Ve la teva veu
que del fons em parla
i el dia s’eleva
a la meva cambra
que tu has omplert
de viatges i mapes.
Ets com un país
de fràgils paisatges
per recórrer, lent,
per creuar incansable
i arribar a la fi,
on la Terra acaba.
M’esgarrapa el pit
el neguit d’estar-m’hi,
de ser viatgera
dels tossals intactes
del teu paradís
de fruiters i arbres.
La teva veu és
l’aire entre les branques.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s