Tempesta

Per Barcelona retrunyen
les nostres passes,
aquell sol de l’hivern
les abraçades,
el mar i el port al fons
tu i jo a les Rambles
olorant l’aire nou
fent passejades.
I preníem cafès
a Ciutat Vella
les mans entrellaçades
l’ànima lluenta,
els poemes als llavis
rojos de festa,
sense ni sospitar
l’àrdua tempesta

que tot ho va arrasar,
veloç i cruenta.