Atenes, ciutat clara

atenes, ciutat clara 000

Exposada al sol, nua, amb vuit vents flanquejant-te,
Atenes, vella i mítica, jeus als peus de pilastres.
Els teus altars divins, l’Acròpolis sagrada,
et guaiten des dels segles, amb l’espasa enterrada.

Les coves pels teus déus, -ells ja no responsables-
resten com els ulls buits de conques soscavades.
Dalt la teva carena, a la muntanya sacra,
l’Àgora no predica: ossos blancs sense massa.

Les túniques, avui, són destres estovalles
als restaurants que cerquen clients d’ampla butxaca.
Tu mires cap al mar, nafrada i astorada,
i esperes que l’Ulisses recali en tu la barca.

Les gavines et volen, Atenes, ciutat clara;
gats i gossos passegen en trencadís de marbre.
Cada turista pren bocins de la teva ànima
que tu gloriosa ofrenes, i impassible desgranes.

Passen sols i mil·lennis i tu restes alçada:
ets i seràs eterna, al límit desitjada.
Blau dens de mar et vetlla, ciutat d’oliva i parra;
un mariner és captiu en cada illa esparsa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s