Absurditat

dona noia trista en la foscor

Tarda tot despenjada
del meu inútil viure,
absurditat cerclada.

En tot el transitar,
batallar, ensopegar,
no hi ha ni un pas de canvi.

Jo he de rescatar-me
d’aquestes parts del dia,
insulsa correntia.

Matins, nits, llargues tardes,
camins cap al no-res,
rebentant melangia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.