Òrbita d’astres nous
la panxa embarassada,
a dins pren la llavor,
fructifica i esclata.
Torrentera, sang pura
de força renovada,
s’obren els ulls del món
per primera vegada.
Un plor a l’intempèrie
esqueixa alegre l’aire
i les ales del temps
respiren alleujades.
Estornells a ple sol
s’esvaloten i canten,
la saviesa rodona
neix dels pits de la mare.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 