Vull

Vull transitar els vorals del misteri
on cada llum duu a un obert laberint,
vull traspassar el ulls baixos del tedi
i anar volant a un país no ferit.

Contrallum

Sonata d’estiu,
música pels racons,
lluentor d’alegria que enlluerna,
i els éssers ferits
que han estat estimbats
a contrallum senten
més fonda pena.

Escolament

Se m’escola la vida entre l’aire d’estiu,
la mancança d’alguna cosa imprescindible,
la llunyania de tot allò profund i viu
sense que passi res de la pell cap endintre.

Batzacs

Hi ha el llenç fosc de la nit
dins de l’ànima buida,
opaca dels alens
que abans van ressonar-hi.

Gira en la boira atapeïda
l’astre ebri de solitud,
esquerdant-se en batzacs cecs
que el colpegen i excorien.

Avern

Deixeu-me marxar
a llocs inconeguts,
per sempre errant
amb el constant desfici.

Deixeu-me anar
la corretja que em lliga
al món ferotge
que m’ha esclafat en vida,

que amb ulls ensangonats
m’ha endinsat a l’Avern.

Tango del Raval

Russ Wagner

Penetra la nit molla dins del bar del Raval,
tan blava com els somnis, així espessa i lliscant.
Regalima i s’escola pel terra desigual,
porta frescor humida a la tristor rasant.

Damunt de cada taula hi fa un bassal de porpra
i els vidres de la porta la transpiren, suaus,
i amoroseix tot l’aire i fa les llums més tèbies
i esponja i torna vívid l’ambient del vell local,

on ara hi vibra un tango que eleva el seu misteri
i impregna amb el seu vincle el cor dels parroquians.
Toca àgil l’orquestra i la tornada fimbra
per la cintura prima de la noia dansant.

El seu galant la porta com una dàlia fresca,
i es contorneja ràpid el seu maluc carnal.
De pressa gira i gira, i un Gardel sil·labeja
amb una rosa al llavi el ritual del ball.

I la pobresa minva i la nit és lluenta
i escalfa fora i dintre i treu la pena cruenta,
i torna vermell igni el vestit de la xava,
amb la sabata alçada per un taló fragant.

Es fa la nit daurada al ferm punteig del viure
somogut pel greu ritme del gir que va bressant,
i homes i dones baden al cel i la celístia
un desig de carícia, un delit naufragant.

I lluentor argentada, com xarol de nit plena,
gosa espurnejar alada entremig de l’esquerda
de vides enfonsades a una mar que sospira
ser com la nit de rica, i bella, i estelada.

Foc de jazz

Un pèl més ençà amb tu se’n va l’ànima,
foc de jazz que escalfa les nits de fredor.

En el teu pregar bats una promesa,
alegria encesa, llum al carreró.

Gotes d’or, la pluja del teu rajar en flama,

pols d’encís espessa damunt la mirada,
pell de pols daurada com jorns de Nadal.

Enmig de la cova on alces la crida
el meu ésser vibra fulgent i fugaç.

Pira

Ombra i sol espaterrant,
aquella aspror del migdia,
mediterrània arborant.

Carrer polsegós, llar fonda,
mercat viu, càntir ofert,
secrets d’erotisme i ombra.

Damunt hi traspua l’art,
migjorn d’un sud fressejant
que el sol ofereix com fronda.

Homes amb barba de dies,
dones amb vestits estrets,
vertigen de ciutat, pira.

Després es troben les mans,
que es buscaven,
dels amants.

Nit

Recordes com t’estimava?

Amb les mans buides de tu
sota una renglera d’arbres.

Era quan moria el dia
i la nit vibrava, intacta,
i les teves mans, com fulles,
seques queien, i marxaves.

Jo era l’empremta de tu
i tu en la nit fulguraves.

La nit, cegada de llum,
vivia sense hostatjar-me.

Llàgrima

Rodola la llàgrima
de l’ull tancat
fins al cantell del llavi,
turó glaçat.
Tremola la parpella
humida i closa
refrenant el diluvi,
que ja s’imposa.