Monthly Archives: Juny 2015

Vull

dona noia a punt de volar

Vull transitar els vorals del misteri
on cada llum duu a un obert laberint,
vull traspassar el ulls baixos del tedi
i anar volant a un país no ferit.

Anuncis

Contrallum

foto 000 lateral d'estàtua

Sonata d’estiu,
música pels racons,
lluentor d’alegria que enlluerna,
i els éssers ferits
que han estat estimbats
a contrallum senten
més fonda pena.

Escolament

dona noia trista desesperada 357834906

Se m’escola la vida entre l’aire d’estiu,
la mancança d’alguna cosa imprescindible,
la llunyania de tot allò profund i viu
sense que passi res de la pell cap endintre.

Batzacs

nit impenetrable fosca

Hi ha el llenç fosc de la nit
dins de l’ànima buida,
opaca dels alens
que abans van ressonar-hi.

Gira en la boira atapeïda
l’astre ebri de solitud,
esquerdant-se en batzacs cecs
que el colpegen i excorien.

Avern

dona 000 noia trista 2353487567 mar

Deixeu-me marxar
a llocs inconeguts,
per sempre errant
amb el constant desfici.

Deixeu-me anar
la corretja que em lliga
al món ferotge
que m’ha esclafat en vida,

que amb ulls ensangonats
m’ha endinsat a l’Avern.

Tango del Raval

tango000pintura 000 russ wagner

Penetra la nit molla dins del bar del Raval,
tan blava com els somnis, així espessa i lliscant.
Regalima i s’escola pel terra desigual,
porta frescor humida a la tristor rasant.

Damunt de cada taula hi fa un bassal de porpra
i els vidres de la porta la transpiren, suaus,
i amoroseix tot l’aire i fa les llums més tèbies
i esponja i torna vívid l’ambient del vell local,

on ara hi vibra un tango que eleva el seu misteri
i impregna amb el seu vincle el cor dels parroquians.
Toca àgil l’orquestra i la tornada fimbra
per la cintura prima de la noia dansant.

El seu galant la porta com una dàlia fresca,
i es contorneja ràpid el seu maluc carnal.
De pressa gira i gira, i un Gardel sil·labeja
amb una rosa al llavi el ritual del ball.

I la pobresa minva i la nit és lluenta
i escalfa fora i dintre i treu la pena cruenta,
i torna vermell igni el vestit de la xava,
amb la sabata alçada per un taló fragant.

Es fa la nit daurada al ferm punteig del viure
somogut pel greu ritme del gir que va bressant,
i homes i dones baden al cel i la celístia
un desig de carícia, un delit naufragant.

I lluentor argentada, com xarol de nit plena,
gosa espurnejar alada entremig de l’esquerda
de vides enfonsades a una mar que sospira
ser com la nit de rica, i bella, i estelada.

Foc de jazz

jazz 000music negre saxo pintura

Un pèl més ençà
amb tu se’n va l’ànima,
foc de jazz que escalfa
les nits de fredor.
En el teu pregar
bats una promesa,
alegria encesa,
llum al carreró.
Gotes d’or, la pluja
del teu rajar en flama.
Pols d’encís espessa
damunt la mirada,
pell de pols daurada
com jorns de Nadal.
Enmig de la cova
on alces la crida
el meu ésser vibra
fulgent i fugaç.