Verí

dona000 noia trista pensarosa de vermell

No ix el plor,
llàgrimes que es contenen,
el respir fort
no duu oxigen al centre,
massa de sutge,
el dolor que enverina
colonitzant
el més profund del viure.
Massa letal
que s’escampa i flagel·la
el nucli dens
dels sentits sense treva,
cauré de cop
com un ferit sagnant,
no vull alçar-me,
vull quedar-me escolant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s