Dies feliços

Vam passar,
en la nostra atribolada vida,
molts dies feliços,
que jo volia oferir-te
i que tu et prenies com un dret.

Tot allò

Tot allò que vam viure
m’ho quedo per a mi,
com si fos jo sola qui ho vivia,
el meu cos donat
on a dins creixies,
i ja quan vas néixer
ofert i abocat.
L’ànsia de la vida
per tirar endavant
dintre aquell món íntim
del nostre embolcall,
de tendresa sòlida
d’infinits vessants
presa en el teu riure,
amor que esclatava,
la teva olor dolça,
vida començada
eixida de mi,
sens voler ser un altre,
només el petit
que es fon amb la mare.

Sota un altre cel

Sota un altre cel
on no s’hi condensen
les tensions contínues,
el dolor ensotat,
estrenyo el cos d’un home.

Dels dos només jo,
incomunicable,
porto una ferida
sempre vulnerable
que cap petó imagina.

Amb les dues mans
ell dibuixa joia
sense sospitar
el torrent de llàgrimes
que dins la terra em colga.