Sota un altre cel

abraçada parella

Sota un altre cel
on no s’hi condensen
les tensions contínues,
el dolor ensotat,
estrenyo el cos d’un home.

Dels dos només jo,
incomunicable,
porto una ferida
sempre vulnerable
que cap petó imagina.

Amb les dues mans
ell dibuixa joia
sense sospitar
el torrent de llàgrimes
que dins la terra em colga.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s