Sota un altre cel
on no s’hi condensen
les tensions contínues,
el dolor ensotat,
estrenyo el cos d’un home.
Dels dos només jo,
incomunicable,
porto una ferida
sempre vulnerable
que cap petó imagina.
Amb les dues mans
ell dibuixa joia
sense sospitar
el torrent de llàgrimes
que dins la terra em colga.
Advertisements
Aquí pots trobar el meu perfil