Monthly Archives: Setembre 2015

A pes

estàtua 000 de dona noia plorant

Trontolla el tren
i amaga el meu trontoll,
aquest fracàs
que en mi tot ho emplena,

lluu el fort sol
de tardor que ha estrenat
un vent ardent
que l’amargor no em lleva,

i sense arrels
sola vaig rodolant,
em deixo anar
per l’aspra torrentera,

a pes, avall
masegada pels cops,
amb talls arreu,
amb ferides cruentes.

Com?

dona trista molt noia

Com puc presentar davant teu
la persona que sóc,
aquesta dona greu
que ni pot controlar
el desfici del cor,
l’alè destarotat
i un esguard tan amarg
que mou a esparverar-se?

Esca

incendi-arxiu2

I com que a cap horitzó hi ha el meu fill
la meva vida és cega
i fa camins dins túnels incendiats
on per esca hi crema
el temps de tot l’amor ja fet un nyap,
enfonsant-me per sempre en la tenebra.

Nit

dona 000noia trista mans a la cara

I perquè la nit és fosca
i el més senzill que passi
sigui davallar a l’infern,
és millor restar en un marge
lluny de la llum de cap astre,
amb la mort per parapet.

Olor

ESCULTURA HOME MAGNÍFIC000000

Ets dret, una mica llunyà,
una mica a recer,
dins el teu recinte tribal,
entre rebombori de paraules
que obscurament versen sobre tu
i sobre les quals no et pronuncies.
Amb el cabal subjugant
de la teva masculinitat protegida,
només amb un picardiós somriure
que desgrana la teva densa vida,
la teva olor que s’escampa
i el teu cos que s’atansa cap a mi,
proper i, tal com jo ja sé,
per un instant em tria.
Tu ets aquest que jo observo
entre els dibuixos fruit
de les teves mans lluminoses,
de la teva recòndita flaire
d’home, intrínseca,
empeltat en la bellesa,
enlluernant de tan sensible.

Teatre buit

teatre manoel la valetta000

I s’encenen les petites llums
de l’escenari d’un teatre buit
on s’hi està una antiga figurant
que interpreta absència i solitud.

Mare

mama i jo asseguda a la falda magdalena carme.foto retalladajpeg

Els dies polits
del teu bell costat,
quan passava l’aire
que rentava el món,
i el teu ésser càlid
del més gran amor
tenia una nena
feliç que era jo.