Monthly Archives: Setembre 2015

A pes

estàtua 000 de dona noia plorant

Trontolla el tren
i amaga el meu trontoll,
aquest fracàs
que en mi tot ho emplena,

lluu el fort sol
de tardor que ha estrenat
un vent ardent
que l’amargor no em lleva,

i sense arrels
sola vaig rodolant,
em deixo anar
per l’aspra torrentera,

a pes, avall
masegada pels cops,
amb talls arreu,
amb ferides cruentes.

Com?

dona trista molt noia

Com puc presentar davant teu
la persona que sóc,
aquesta dona greu
que ni pot controlar
el desfici del cor,
l’alè destarotat
i un esguard tan amarg
que mou a esparverar-se?

Esca

incendi-arxiu2

I com que a cap horitzó hi ha el meu fill
la meva vida és cega
i fa camins dins túnels incendiats
on per esca hi crema
el temps de tot l’amor ja fet un nyap,
enfonsant-me per sempre en la tenebra.

Nit

dona 000noia trista mans a la cara

Olor

ESCULTURA HOME MAGNÍFIC000000

Ets dret, una mica llunyà,
una mica a recer,
dins el teu recinte tribal,
entre rebombori de paraules
que obscurament versen sobre tu
i sobre les quals no et pronuncies.
Amb el cabal subjugant
de la teva masculinitat protegida,
només amb un picardiós somriure
que desgrana la teva densa vida,
la teva olor que s’escampa
i el teu cos que s’atansa cap a mi,
proper i, tal com jo ja sé,
per un instant em tria.
Tu ets aquest que jo observo
entre els dibuixos fruit
de les teves mans lluminoses,
de la teva recòndita flaire
d’home, intrínseca,
empeltat en la bellesa,
enlluernant de tan sensible.

Teatre buit

teatre manoel la valetta000

I s’encenen les petites llums
de l’escenari d’un teatre buit
on s’hi està una antiga figurant
que interpreta absència i solitud.

Mare meva

mama i jo asseguda a la falda magdalena carme.foto retalladajpeg

Pàtria compartida

v a estellés

Per a Vicent Andrés Estellés

 

Escolta, Goliat

david-detall

No ens venceràs perquè sigui gegant
la teva força bruta desfermada.
Entre els rulls del meu poble hi és vibrant
el seny d’un déu: la intel·ligència clara.

Independència

El president Companys a la presó amb el govern de la Generalitat

Pàtria viva,

no et vas perdre quan van enrunar-te,

al riu de la desfeta pervivien

les joies radiants, amagant com brillaven,

arrelades al magma ancestral d’un mil·lenni

que amb esclat ressorgia de cada atzagaiada,

que invicte resistia al caire de la Història,

la que avui, en fondària, construïm dia a dia

sense descans, tothora, fins arribar a la fita.