Daily Archives: 9 Setembre 2015

Teatre buit

teatre manoel la valetta000

I s’encenen les petites llums
de l’escenari d’un teatre buit
on s’hi està una antiga figurant
que interpreta absència i solitud.

Mare meva

mama i jo asseguda a la falda magdalena carme.foto retalladajpeg

El cabell tot negre, lluminosa, exòtica,
arracades verdes, vestit de fons blanc
estampat de flors, ajustat al cos,
faldilla en campana. I com t’admirava.
Eres tot bellesa, revolt d’alegria,
gran actriu de cine, tota inabastable.
I en canvi, eres meva, intensa i propera,
i jo era una espurna a la teva falda
de la flama esplèndida del teu cos de daina.
I com t’admirava, mare enlluernadora
esclatant de gràcia, tendra exuberància,
plena de la joia dolça d’estimar-me.

Pàtria compartida

v a estellés

Per a Vicent Andrés Estellés

Tot el teu cant em duu l’olor de tarongina,
de la terra solemne, de l’aigua de la font,
del càntir d’on rajaven les transparències clares:
l’amor gran a una pàtria, els secrets de les cambres,
i aquell vell vi dels pobres que feia plantar cara
a l’espessa tenebra de tortura i escarni.
El teu cant traspassat pels béns més generosos,
per una llengua viva que tot ho revelava,
pels cossos més amants, estesos com una ànima,
la dignitat callada, soterrada, invencible,
com un seny que regia enmig de la barbàrie.
I la força de viure, d’extreure de les coses
el seu innat prodigi, allò que s’escapava
de la cega ofensiva contra un poble, una parla,
on un amor immens la negra nit vencia.
Així  a tots ens  arriba el teu cant de pregària
fervent de resistència, i dolor, ple de ràbia,
emborratxat de vida, la més humil i clara,
amb la teva paraula nodrint els nostres dies,
dempeus, en rebel·lia, per mantenir amb tu viva
la dignitat intacta, la pàtria compartida.

Escolta, Goliat

david-detall

No ens venceràs perquè sigui gegant
la teva força bruta desfermada.
Entre els rulls del meu poble hi és vibrant
el seny d’un déu: la intel·ligència clara.

Independència

El president Companys a la presó amb el govern de la Generalitat

Pàtria viva,

no et vas perdre quan van enrunar-te,

al riu de la desfeta pervivien

les joies radiants, amagant com brillaven,

arrelades al magma ancestral d’un mil·lenni

que amb esclat ressorgia de cada atzagaiada,

que invicte resistia al caire de la Història,

la que avui, en fondària, construïm dia a dia

sense descans, tothora, fins arribar a la fita.