A pes

estàtua 000 de dona noia plorant

Trontolla el tren
i amaga el meu trontoll,
aquest fracàs
que en mi tot ho emplena,

lluu el fort sol
de tardor que ha estrenat
un vent ardent
que l’amargor no em lleva,

i sense arrels
sola vaig rodolant,
em deixo anar
per l’aspra torrentera,

a pes, avall
masegada pels cops,
amb talls arreu,
amb ferides cruentes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s