El carrer de la mare

Passo pel teu carrer
com una consciència,
una dona en enjòlit,
una ànima corpresa
que et vol rescatar a tu
i la teva família,
allò que a mi em pertany,
que només era un mite
en els teus llavis joves,
en els ulls de poncella
que esclatava per dir-nos
el teu poble, la vida
de tan gruix, tan immensa
que viu una família
dies feiners i festes
en el temps de la pau,
en el temps d’una guerra,
amb l’amor com teixit
i trànsit d’existència.

Nàufraga

Esforç de nàufraga
en l’hora del gall,
saltant amb convicció forçada
en els platós de ball,
el mal alcohol
que es buida a la copa,
el teu ésser absent
que èbria estrenyo
en la buidor paorosa.

Nit

Això era
la nit a Barcelona,
quan em sostreies
el goig de tenir-te
sota el cel intacte,
igual que els teus llavis,
tan perduts en altres
que a mi no em senties.

Dia bromós

Hi ha el dia
bromós i callat
amb la vida
recòndita i molla,
les llambordes
lluen d’humitat,
de cap ànima
no s’obre la porta.

Acròstic del mot SILENCI

S‘encenen els llums
I la ciutat brilla,
Lluminosa, intacta,
En la nit polida,
Nodrida d’estrelles
Com si flors florides,
Irradiant i bella.

Lluu la nit

Fas sempre espurnejar
el temps que estic amb tu,
que fa estela en el temps
que segueix en trobar-te.

Lluu la nit i retinc
el teu tast, la fragància,
i un neguit a la pell
del teu ésser intacte.