Ganivet

No sé si algú
entre els presents
té el lloc tan buit
i un dolor vell
embolcallat
amb sal de llàgrimes
i obscuritat
a filagarses,
un dolor vell
i el ganivet
clavat enmig
la carn i el seny.

Errant

No vull morir
i amb un petit alè,
curt, ofegat,
tragino entre els dies.
La vacuïtat
és el gec que em vesteix,
nàufraga errant
tant en sons com vigílies.

Ventre de mar

o

Mar, un dia em portaràs
al teu ventre d’aigües denses
amb criatures estranyes,
ignotes com jo mateixa,
i m’infantaràs de nou
de nit amb verges estrelles,
vés a saber a quin món,
per descobrir-lo a palpentes.

Només voldria que hi fos
la meva mare terrena.

Colors de tardor

Ara és quan el sol pinta
amb el seu pinzell de rajos
els colors definitius
de la tardor de contrastos.
S’esmerça en una vivor
de fondos traços polits,
una eclosió saturada,
de tons sòlids i sentits.
El meu ésser tan exigu
en el tornassol del dia
cedeix terreny a la fosca,
s’arrauleix i renuncia.

Horitzó

Un horitzó de contrastos
després de boscos i molsa,
l’energia que es barreja,
la ciutat, remor i aroma.

Jo sóc al tren que m’hi porta
després d’una malaltia
tancada en la meva cova
molt més morta que no viva.