Lluna alta

Sóc l’estrangera
que et va triar una nit,
jove i polida
com si just estrenada,
amb el neguit
del teu pregon encís,
menant-te a un mar
de càlida lluna alta.

Tan bella la teva aura,
captivadora,
plena de lluïssor
tendra, entranyable,
que enllà del teu cancell,
penetrant l’ànima,
abocaves en mi
cavalcant l’alba.

Fereses

Sorgeix la realitat
amb els seus ulls hieràtics,
fent via sense atura,
rompent la raó humana.

I sense fer cap fressa,
del tot impertorbable,
ens sotmet a fer incloure
la crueltat despietada.

Força tant cos com psique
a un canvi de natura,
a fer morfologia
amb fereses que escruixen.

Xiscle

Xiscla la solitud
en el vent sec,
ferit de mort.

Vidre tallant,
mantenint-se en suspens
clavant-se al cor.

Perseverant dolor
minant d’arrel
el buit i el plor.

Respir que es sega,
vida que es disgrega
en temps turmentós.

Joia

En certa manera
ens vam salvar,
com se salven dos
que per primer cop es troben,
encara que tot quedi per lligar,
que després s’evapori
en l’aire suau que tremola.
En certa manera
ens vam voler trobar,
feliços com dos joves
descobrint la joia,
en la nit callada
de la teva ciutat,
les mans com dos ocells
volant damunt les ones.
I el meu cabell al teu vent
entre l’origen content
de les paraules cercades:
un anglès prenent la forma
de l’entrada a una cova encantada.
Rossa la ciutat, d’ulls blaus,
jo traspassant-ne els portals,
tan bella dins l’amor
i com nosaltres, incauta.