Xiscle

000 espiga trencada

Xiscla la solitud
en el vent sec,
ferit de mort.

Vidre tallant,
mantenint-se en suspens
clavant-se al cor.

Perseverant dolor
minant d’arrel
el buit i el plor.

Respir que es sega,
vida que es disgrega
en temps turmentós.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s