Pedra

dona darrere una reixa

Un vent fort sota el sol,
l’impuls del tren que avança,
l’energia del temps
i el meu ésser immòbil
en cruïlla barrada.

La brúixola perduda,
enllà la mort que esguarda,
l’acceptació a la gola
amb duresa de pedra,
però per res conformada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s