Raig de sol

I com s’enriolen
els ocells als nius,
i com l’esquirol
mou la cua alegre,

com, xamós, el gat,
s’ajassa a l’estiu
ple de papallones,
i flors matineres.

I amb un raig xiroi
el sol va besant
cada animaló
i cada poncella.

Estiu

Devessall de calor
que cau del firmament,
cel transparent
on el sud s’emmiralla,
l’abelleix el riure
sensual i plaent
del viure lent
de la mediterrània.

Cap al tard

Es plega la tarda
dins de si mateixa
tota amorosida
per l’alt sol potent.

Ara dauradeja
i els colors compacta,
i abaixa l’espatlla
el cel lentament.

Giren les manetes
a dins del rellotge,
dolça ella es transforma
sense comptar el temps.

Fites

Passa l’estiu
ple de Rússia i vacances,
tot l’increïble
que sola he aconseguit.
Sols el present
té l’emoció tancada,
el buit m’esguarda
amb vertigen d’abís.
I els sons de nit
són feixucs i són ardus,
fidels refracten
la manca de consol,
i el dia s’alça
i les fites esguardo
de salvavides
amb què arribaré a port.

Cap vent

No arribarà cap vent
a la xafogosa ànima,
compacta i replegada,
amb artèries inflades,
ni vindrà cap consol
per tornar-la a la gràcia.
Feixuga i atuïda,
mirarà el temps com passa.

Dany

Només les mans i la mirada toquen
el magma remorós que és la vida,
només la pell, al sol ben descobert,
sent el fregament sumptuós del dia.
El cos fa tombs amunt i avall, i gira
com una brúixola, fugint de la mort,
i resta quiet a la pestanya fixa
que fa que es mogui com un bibelot.
Corre dins les venes espès plany
que va arrossegant dany, dolor i sutge
d’un temps ferit amb immensos estralls
on de cada cavitat la sang supura.
I ni que el sol encengui la pupil·la,
ni l’escalfor soterri el pou de pena
poden els llavis desfer-se en carícia,
pot l’entrecella desarrugar-se il·lesa.