Mar insomne

 Allà on habita el mar

insomne en la foscúria

amb moviment de serp,

allà on pren alè

i incessant murmura

un somiós voler,

allà on absort cavil·la

en l’absolut i vibra

solitari i aliè,

allà em trobareu

xopa amb la seva escuma

pensarosa com ell.

Trens

El tràfec dels trens,
la gent resignada,
monòton vaivé
lliscant amb desgana,
corrent sobre el temps,
esfera tancada.
Les agulles giren,
l’esgotament guanya.

Nosotros

Manuel,

Hemos vivido
en huecos recónditos y violáceos,
hemos vivido en huecos
tensos y encarnados
donde sólo hemos existido nosotros
ignorados e ignorando.

Sol

Desbordava el sol
la seva alegria
de calor, d’olor
juganera i viva.

Feia moure l’aire
vessant de dolçor,
anava fent via
pels cors sens dolor.

Cel·la

El dolor,
el centrat de l’agulla,
clou el cor
en una cel·la obscura,
com podré
relaxar l’entrecella,
com la pau
vindrà a fer en mi la plena.

Cavallets

 

Giraven els cavallets de fira
entre els arbres florits de l’estiu,
colors i miralls en correntia
entre el tomb circular de l’encís.

Una tarda de claror expandida
filtrada per joia en moviment
on tota la infantesa resplendia
amb el trot alegre i fugisser.

Mar gravitant

Mar nuosa com la fusta,
mar espessa i incendiada
pel sol, tota desmesura,
de porpra amb vertigen d’ala.

Mar, moviment que gravita,
mar d’avenc i roca abrupta,
espurnes saliva blanca
salvatge i plena de fúria.

Mar de llenguatge rugent
mar de força inconeguda,
un fondo neguit habita
en la teva pell de lluna.