Mar de boira

Mar sorgida entre la boira,
escuma blavissa i pàl·lida,
olor de cloïssa oberta,
a quin dels planetes parles.

On és la teva suau lluna
per gronxar-la enmig dels astres
que a continents nous i vells
reflecteixes a les aigües.

Mar nodridora de somnis
eleves ales enlaire
per acaronar en el vol
la immensitat que ens abastes.

Esbós

Una dona enmig del no-res,
el mar sonor a quatre passes,
un fanal a la placeta, encès,
una llum grogosa com d’un astre.

Un esbós amb un llapis carbó
diluint-se en la boira mullada,
amb la nit esperant al cantó
feixuga i densa fins arribar a l’alba.

Invencible

Feixuga joventut,
fràgil, com sucumbia!,
sense saber el meu lloc
ni saber qui seria,

com m’aniria fent
a partir de les tries,
de coneixe’m a mi,
de buscar com escriure,

fins a encertar el camí
fins a ser vella i lliure,
i amb la tendresa al ple
ser ferma i invencible.

Ofec

M’ofego dins del temps
per un dolor assolada,
la jove tarda és
final i davallada,
silent és tot l’espai
on no deixo petjada,
m’assec a sota el cel
sense esma, esgotada.