Feixuga joventut,
fràgil, com sucumbia!,
sense saber el meu lloc
ni saber qui seria,
com m’aniria fent
a partir de les tries,
de coneixe’m a mi,
de buscar com escriure,
fins a encertar el camí
fins a ser vella i lliure,
i amb la tendresa al ple
ser ferma i invencible.
Molt honest i maco!!!