Monthly Archives: Novembre 2016

Falda de lluna

lluna-rosa-al-mar-000

Llarga falda de la lluna

estesa damunt el mar,

plata i llum amb què l’inundes,

intensa olor tropical.

Et banyes en la seva aigua,

plena de dolçor nocturna,

encisat et gronxa el mar

amb tendresa que no oculta.

Anuncis

Mar adormit

lluna-en-mar-molt-blau-000

 El mar esbandeix bruixes

sota la lluna alada,

conserva el blau solemne

endins la pell de plata,

titil·len les estrelles

al llom de la seva aigua,

ell dorm amb les carícies

del vent, que mai no es cansa.

Mar serena

mar-il%c2%b7luminat-000de-nit-per-biodiversitat

Mar serena de la nit,
no t’il·lumina cap astre,
però a dins teu hi duus claror
neta i fragant de gran mare.

Sumptuosa creix en tu
la vida sense aturar-se,
en el teu ventre matern,
mar sempre amorosa i màgica.

Remorosa vas bressant
el continent que proclames,
cançó de bressol contínua
per tots els éssers que empares.

Entremaliada mar

mar-i-cargol-de-mar-000

 Entremaliada mar

de faiçó tan infantívola

alegria de diumenge

aigua lleugera i festiva.

Vas jugant a no mullar

però amb una onada que arrisques

sobrepasses el teu flanc

i ens deixes la pell de vidre.

Amb el teu bombollejar

vas fent riallades vives

i tornes a recular

somiosa, i sempre amiga.

Cúpula daurada

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amb l’energia al ple
confiada caminava
per un país aliè
de sendes planetàries.

I el sol em recobria
com cúpula daurada,
jove i viva, amb la joia
que l’entorn m’ofrenava.

Tota gràcil, morena,
bonica i extasiada,
amb els braços oberts
tot l’indret aplegava.

Poderosament rica,
perplexa i fascinada,
per Rússia recorria
tanta bellesa alçada.

Frenesí d’escuma

escuma-mar-000

 Frenesí d’escuma

en la nit tancada,

salivera arran

geniva salada.

Els llavis del mar

als quatre vents clamen

el seu neguit greu

de vasta fondària.

Sensible i dolgut

adverteix sens pausa

que ningú fereixi

el seu tors de nacre.

Plou

lluna_80-charles-santore-dibuix

Plou
el cel tot es clenxina
cau
una aigua esmunyedissa
ve
un núvol amb camisa
pren
al seu faldó la brisa.
Treu
el cap la nit obscura

la cara tota bruna
rep
el ruixim de la pluja
va
a assecar-se la brusa.
Surt
una estrella mullada
duu
de la mà una companya
veu
com de cop se li escapa
és
fugaç i corre ràpida.
Surt
la lluna ben rodona
duu
un paraigua d’aurora
sent
el cel rogent com trona
fuig
directa per la porta.
Cau
la pluja sola i tendra
veu
com els arbres l’alenen
sent
una alegria plena
sap
que al món ells la festegen.