Monthly Archives: novembre 2016

Falda de lluna

lluna-rosa-al-mar-000

Llarga falda de la lluna
estesa damunt el mar,
plata i llum amb què l’inunda,
intensa olor tropical.
Ella es banya en la seva aigua,
plena de dolçor nocturna,
encisat la gronxa el mar
amb tendresa que no oculta.

Mar adormit

lluna-en-mar-molt-blau-000

El mar esbandeix bruixes
sota la lluna alada,
conserva el blau solemne
endins la pell de plata,
titil·len les estrelles
al llom de la seva aigua,
ell dorm amb les carícies
del vent, que mai no es cansa.

Mar serena

mar-il%c2%b7luminat-000de-nit-per-biodiversitat

Mar serena de la nit,
no t’il·lumina cap astre,
però a dins teu hi duus claror
neta i fragant de gran mare.

Sumptuosa creix en tu
la vida sense aturar-se,
en el teu ventre matern,
mar sempre amorosa i màgica.

Remorosa vas bressant
el continent que proclames,
cançó de bressol contínua
per tots els éssers que empares.

Entremaliada mar

mar-i-cargol-de-mar-000

Entremaliada mar
de faiçó tan infantívola
alegria de diumenge
aigua lleugera i festiva.
Vas jugant a no mullar
però amb una onada que arrisques
sobrepasses el teu flanc
i ens deixes la pell de vidre.
Amb el teu bombollejar
vas fent riallades vives
i tornes a recular
somiosa, i sempre amiga.

Cúpula daurada

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amb l’energia al ple
confiada caminava
per un país aliè
de sendes planetàries.

I el sol em recobria
com cúpula daurada,
jove i viva, amb la joia
que l’entorn m’ofrenava.

Tota gràcil, morena,
bonica i extasiada,
amb els braços oberts
tot l’indret aplegava.

Poderosament rica,
perplexa i fascinada,
per Rússia recorria
tanta bellesa alçada.

Frenesí d’escuma

escuma-mar-000

Frenesí d’escuma
en la nit tancada,
salivera arran
geniva salada.

Els llavis del mar
als quatre vents clamen
el seu neguit greu
de vasta fondària.

Sensible i dolent
adverteix sens pausa
que ningú fereixi
el seu tors de nacre.

Plou

lluna_80-charles-santore-dibuix

Plou
el cel tot es clenxina
cau
una aigua esmunyedissa
ve
un núvol amb camisa
pren
al seu faldó la brisa.
Treu
el cap la nit obscura

la cara tota bruna
rep
el ruixim de la pluja
va
a assecar-se la brusa.
Surt
una estrella mullada
duu
de la mà una companya
veu
com de cop se li escapa
és
fugaç i corre ràpida.
Surt
la lluna ben rodona
duu
un paraigua d’aurora
sent
el cel rogent com trona
fuig
directa per la porta.
Cau
la pluja sola i tendra
veu
com els arbres l’alenen
sent
una alegria plena
sap
que al món ells la festegen.