Monthly Archives: desembre 2016

Mar de cap al vespre

mar-000-al-capvespre

Sempre solemne i dúctil
el mar de cap al vespre
acluca el seu dolç ull
d’onades somnolentes,
i conserva el seu blau
a sota les parpelles,
lluents de llum de lluna,
que desen somnis tènues.

Enigma

noia-000-tren-dona-barret

Pur aire de vidre
al cel blau, l’espai,
intocats els arbres,
immòbil boscam.

Mel que regalima
de l’alt sol daurat,
corre el tren, la vida
suaument impulsats.

L’estació a què arriba
no ens ha estat pas dit.
Amb aquest enigma
levita el somrís.

Plom

weeping-000-angel

En els somnis feixucs
de dolor estret amb cordes
tornen mals no sanats
d’amors que s’esmicolen.
I s’obren les ferides
per on la sang s’escola,
la vida fa fallida,
el seny es destarota,
i els ulls tenen l’empremta
dels cops de puny que foren
trenta-cinc anys enrere,
amb plom a dins l’estómac.

Sense consol

dona-000-noia-en-una-nebulosa

El meu cos esgotat
sense consol ni treva,
un horror inserit
al clos de cada membre,
amb la sang aglevada
pel dolor incandescent,
forc de rella que em solca
l’esdevenir i el temps.
Bruta de malaltia,
suada per la febre
cada cop més m’enfonso
en la mort virulenta.

Ulls de llop

ull-000-de-dona-noia-amoinat

La tarda lluminosa malgrat els somnis densos
de nit, sempre terribles, furgant les malvestats
atroces que han passat i poden succeir-me.
No pot la meva còrpora sostenir els tres dolors
que amb el puny esterrequen, que trenquen l’espinada,
que claven cor endins la sageta esmolada,
que descarreguen bales a la fragilitat.
Tres amors ensorrats que clivellen el seny,
que fan escopir sang i emmetzinen els somnis.
Fent tentines em llevo i el sol obre claror,
i la tarda il·lumina el temps en què em redreço,
i així puc resistir tres dols en solitud
i mirar als ulls del llop abans no m’esquarteri.