Monthly Archives: gener 2017

Inclement

dona-blavamax-gasparini-26

Cap on mirava jo
mentre corria l’època
i treia el cap de nou
i jo ja era una altra
del tot aposentada
com vaig copsar, perplexa,
en una inclement era
de joventut asclada.

Neu silent

nevant-neu

Callada en temps estrany, sense ni plor ni prec,
m’estic en un planeta desconegut i aliè.
A cap espai no resta la meva identitat,
com la mort visc dispersa, sense pes, sense edat.
Incorpòria i inerta tal com la neu silent
de cop em sobresalta el batec que vaig ser.

Matí

noia-dormint-al-tren-mati-dona

La feixuguesa del matí,
tren que avança sobre rodes seques,
el cos immers en la seva cavitat,
l’ala de la son arrupida a les parpelles.

El pensament ensotat a la teranyina,
i la sang sorruda fent via lentament,
amb tot l’ésser que cau al cantó més absent
fins que un cop, de retruc, el torna a la vigília.

Llum

mar-verd-000456

Forat negre

forat-negre-589595

Foscor i llums de nit
penjats a la tenebra,
estès i impenetrable
aquest espai suspès
en un vast infinit
a dins d’un forat negre,
la solitud vibràtil
en l’estàtic desert,
igual que el buit voraç
on fa paor engolir-se.