Monthly Archives: gener 2017

Inclement

dona-blavamax-gasparini-26

Cap on mirava jo

mentre corria l’època

i treia el cap de nou

i jo ja era una altra

del tot aposentada

com vaig copsar, perplexa,

en una inclement era

de joventut asclada.

Anuncis

Neu silent

nevant-neu

Callada en temps estrany, sense ni plor ni prec,
m’estic en un planeta desconegut i aliè.
A cap espai no resta la meva identitat,
com la mort visc dispersa, sense pes, sense edat.
Incorpòria i inerta tal com la neu silent
de cop em sobresalta el batec que vaig ser.

Matí

noia-dormint-al-tren-mati-dona

La feixuguesa del matí,
tren que avança sobre rodes seques,
el cos immers en la seva cavitat,
l’ala de la son arrupida a les parpelles.

El pensament ensotat a la teranyina,
i la sang sorruda fent via lentament,
amb tot l’ésser que cau al cantó més absent
fins que un cop, de retruc, el torna a la vigília.

Llum

mar-verd-000456

Es vessa el sol al mar

i es descompon en peixos,

ocells de llum volant

ran les ones en feixos.

Exaltació de llum

exuberant de dia,

fugaços els ocells,

els peixos instants vibren.

Aletegen les ones

de llum com brasa viva,

fulgura extasiada

la mar, dansant colpida.

Forat negre

forat-negre-589595

Foscor i llums de nit
penjats a la tenebra,
estès i impenetrable
aquest espai suspès
en un vast infinit
a dins d’un forat negre,
la solitud vibràtil
en l’estàtic desert,
igual que el buit voraç
on fa paor engolir-se.