Inclement

dona-blavamax-gasparini-26

Cap on mirava jo
mentre corria l’època
i treia el cap de nou
i jo ja era una altra
del tot aposentada
com vaig copsar, perplexa,
en una inclement era
de joventut asclada.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s