Relat

noia dona esquena flors cabell

Anuncis

One response to “Relat

  1. Quin poema més bonic i melancòlic.

    Aquest és per tu

    D’aquelles nits
    aquelles platges
    tant plenes de llum
    i de tu
    de l’exhuberància
    en nosaltres
    de la brisa i la sal.

    D’aquells dies
    plens de converses
    de créixer amb l’altre
    inundant de literatura
    els instants i mirades.

    Del teu somriure
    còmplice
    Els cabells al vent
    la mà que mostra
    l’univers abundant.

    Què en queda d’aquells dies
    aquells mots, la poesia
    Què en queda quan el camí
    ve de tornada i la vida
    diu Hola, com estàs?

    Sóc encara aquella
    que vas conèixer
    amb la motxilla menys plena
    i la bossa més gran
    amb arrugues i algun cabell blanc
    el vent encara em pentina
    els boscos acullen el meu cos
    Escric i camino
    pels camins on les fulles
    seques cruixen
    i les noves brillen al cel.

    Mima

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s