Assaig

rosa flor pansida

Tinc seccionat el nervi
amb l’arrel de la vida,
ni somnis ni records
a cap indret no vibren,
jec en la solitud,
el cos estès i ombrívol,
com si fos un assaig
de mort definitiva.

Anuncis

2 responses to “Assaig

  1. Carme, això és molt trist!!!

  2. Jordi Pàmias Grau

    És un bon poema, adolorit i ple de delicadesa.
    Carme: perdona’m per la meva actitud de menyspreu, la nit de l’homenatge a Montserrat Abelló.
    Jordi Pàmias
    La meva adreça és: jordipamias@gmail.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s