Terra

Alegria
ferotge de diumenge,
tot l’espai
amplíssim ple de festa
en la terra
ardent i catalana
que a tocar
serà una lliure pàtria.

Estiu

S’alcen els dies on jo m’hi moc lleugera,
viva i airosa com un ésser feliç.
La calor és la mel que regalimen,
de nit i dia, bellesa i infinit.
Ara és l’estiu on generós el sol
cau imponent sense racons ombrívols,
bufa un vent suau dels arbres plens d’oxigen
i el meu cos plana entre xardor i estels.
La nit traspua la joia de la vida
com el revés del dia ple de sol,
pertot titil·la una aura sensitiva,
sensual, rica, immensa com el mar,
i jo em gito plena de llum i somni
i tot vetllant-me l’estiu duu l’endemà.

Moment

Plena del tot del just moment que em bressa
lleugera vaig pels camins de l’estiu,
de nit la lluna i els estels tots em bressen
i sóc un ésser nodrit per fora i dins.
I del plaer del meu cos que es festeja
n’extrec sentit fins als petits racons,
en mi mateixa he arrelat flors i ensenyes
i fructifico com un doll de cançó.