Embriaga

dona noia somriure molt bonic feliç

Fa créixer el sol vessat
una alegria
càlida amb cel pausat
que al vent somnia.

Festa del ple migdia
mudant constant
que amb el gir de la terra
se’ns va emportant.

Lluu la suau primeria
de la tardor
amb espurnes d’estiu
que ja es dissolen.

En un rodar la terra
ens colgarà,
com ella vells un dia,
i eternitat.

Cada gir seu avui
és el meu temps
i és tot el que jo tinc
ofert i ample.

Així, fràgil com sóc,
el sento immens,
de riquesa tan densa
que en vaig embriaga.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s