Monthly Archives: gener 2018

Aire lluent

dona noia vestit vermell esquena descoberta000

Envoltada per nit,
la meva figura roja,

tènuement els fanals
van obrint clarianes.

Avanço en foscúria
esquitxada per llum

amb color d’esperança
de passió tota alçada
de fermesa compacte
de futur dins del puny,

i l’aire tot lluent
narra un amor vinent

i al seu frec duu silent
lliure la meva pàtria.

Anuncis

Carícies

mans carícia

I corre el vespre fi
entre una lleu boirina,
el dia no s’acaba,
ans renova la vida
i obre llums i nou ritme
com renouer mercat.
Quan arribi la nit
s’encendran les estrelles
denses a tots els bars
on les dones i els homes
faran noves carícies
bescanviant delícies
per creure en l’endemà.

Nit estel·lar

dona noia nit estels a les mans

I en la nit estel·lar,
íntima de mi mateixa,
hi crema l’alegria

i nova joventut
feta d’oblits, salut,

amb una voluntat
del tot definitiva
de creença i futur.

Etern

abraçada mans estretes parella

I vindrà el sol i el seu amor
d’aire rosat i verd intens
i el cel tan pur avançarà
en progressió igual que el temps
i les carícies de les mans
faran el mon lloc de ple dret
i els cossos bells es confondran
en la claror d’un foc vermell
dins el saber d’un absolut
que neix just d’ells i el seu etern.

Fins l’endemà

vespre de boira arbres

En el cor fumós del vespre,
quan els colors tornen nit,
s’encenen llums confiades
traspassant negror i neguit.

S’alcen ben drets tots els arbres
com escuders ancestrals,
entre branques fan conversa,
preparen faldes de pau.

I el temps desa al buirac fletxes
confiat fins l’endemà,
quan la llum dreci energies
presta altre cop a lluitar.

Temps

barcelona carrer del bisbe. dona noia sola

I torna el blau
que va girant a vespre
a cada instant
del dia inaprehensible,
cada moment
del temps que puc triar
el vull content
ple de misteri i lliure.
Ara que visc
en closa solitud
no puc per res
transformar-me en un altre.
De compartir-me
el temps llampega i cruix,
de passió
guspireja i s’inflama.

Llums a l’hivern

festival de llums. Lió. França figures a edificis000

Cau la fosca al que resta del dia,
sense tremp es decanta a la nit,
en instants l’horitzó es precipita,
rosat, roig, lilós, i després gris.
Esdevé de nit d’hora, molt d’hora,
els turons es destaquen al lluny,
lluen foscos de tinta xinesa,
fa una estona s’han encès els llums.
De caliu han desclòs lluminàries,
d’escalfor l’or vell del seu lluir,
deixondeixen i escalfen vivaces,
els ulls viuen en el ros fulgir.
I és el temps aliat de la llum
que harmonitza el respir i el miracle,
la foscor fa hivernar vida i sol
i amb el dol la solitud escampa.