Fallida

DONA NOIA VAGAREJANT SOLA

Em fa cert mal l’esquena
i el somni de la nit
i un amor que s’escola
dins d’un espurneig lúcid
d’etèria plenitud.

M’he d’adormir més d’hora,
pensar en històries tendres
i aquest amor alçar-lo
al puny com la bellesa,
com instants fets tots d’art.

Però vagarejo sola
cercant amb afany fites
mentre que resta a fora
la profunda vivència
que voldria la vida.

I així la maduresa
ja temps ha advertida
va esdevenint vellesa
i el còmput al final
serà lenta fallida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.