Aurèola

La música irradia els seus sons al local
davant el Born mateix un desembre de sol.
Allà la meva vida sens paraules majors
hi vibra al mateix ritme, hi passa el seu migdia.
Els altres estadants, el repicar d’ampolles,
la finor de les noies que ara passen servint,
tot gravita al voltant d’energia sonora,
els suaus cercles concèntrics van fent el temps fluir.
Com una pedra a un llac impulsa una aurèola
que envolta el punt neuràlgic, que crea un univers.

Antics somnis

Llums de Nadal
per tot arreu ja lluen
com antics somnis,
tots inaconseguibles,

tant d’encanteri
quan érem criatures
i crèduls crèiem
totes les fantasies

tant com l’amor
absolut de la mare,
com els vells contes
vivents sempre en nosaltres,

com l’espectacle
del dia i l’alegria
de descobertes,
meravella infinita.

Avui els llums
de Nadal són tan fràgils,
just regalimen
tristor a les voravies

igual que els somnis
d’infant, irrealitzables
tal com crisàlides
que mai no es desclouran.

Crepuscle

Passen trens
a l’hora de crepuscle,
el jorn tomba
cap a l’ocultació,
el cel, l’aire,
la ciutat que murmura,
es repleguen
acceptant la foscor.

Dins la seva
esfera de misteri
hi graviten
les espurnes del temps,
cada nit
que empeny una alba tendra
duu el miracle
d’obrir els ulls a un jorn més.

Dia bategant

Flama el sol
aquest jorn de desembre,
vibra en mi,
de foscor condensada,
va desfent
tancament i col·lapse,
m’obre els ulls
cap al firmament blau.

L’escalfor
em conhorta i m’empara,
just començo
a fluir i a alenar
i ja albiro
la bellesa enramada
al meu ésser
i a l’oberta ciutat.

I espurneja
i comença a brandar
l’alegria,
elevant-se serena,
jo somric
i descloc l’entrecella
retornada
pel dia bategant.

Plou

Plou
en el temps sempre obert
d’horitzons
i troballes contínues.
Plou
i s’escampa serè
l’íntim cel
carregat de boirines.
Plou
i al lleu terra sospès
cercles hi ha
de calius i somriures.

Lluna ingràvida

La lluna flota a l’alt cel
sense pes, polida i clara,
si ve d’un aire l’alè
se l’endurà la bufada,
Farà corregudes lleus,
fluctuarà entre els astres,
i tornarà al firmament
de la meva cambra càlida.
Encendrà el seu cor de nit
esplendent de llum i gràcia
que vessarà raig a raig
damunt la immensitat blava.

Sud

Dia d’estiu
despunta a la tardor,
com un esclat,
com un regal de noces.
El fred d’hivern
ben just ja a tocar
colgarà el temps
entre humitats i boires.
Però el sol fort
pertinaç maldarà
per escalfar
el nostre sud de glòria.

Res

La boca no somriu,
resta només estàtica,
el cos lànguid i trist
resta immòbil i amb llàgrimes.

Ni aquest dia gloriós
de llum de sud filtrada
pot fer-me creure en res
ni tibar l’esperança.