Monthly Archives: febrer 2019

Infinit

parella abraçats sota paraigua pluja

Un dia líquid s’escampa sense fi
ple de nostàlgia, cobert per un cel gris,
corre la boira espessa d’humitat,
just s’esvaeixen contorns i cavitats.

Podria ser un dia que plovia
damunt nosaltres, infinit de tu i jo,
de quan el món vibrava i s’expandia,
de quan junts érem la mesura de tot.

Nímia

noia dona trista 23725445

Fujo

via del tren finestres

Fujo en el tren
que trontolla i s’escapa,
s’enduu rabent
el meu trist devenir,
curull d’angoixes,
de neguit a tot l’ample,
sencera cremo
entretallant respir.
Tremolo d’ànsia,
la terra oberta als peus,
amb l’amenaça
d’una fi irremissible,
i ja esgotada,
sense aclucar ni un ull,
el sol em sembla
brut i confós de sutge,
esclafador
al nivell de la runa
que porto en mi,
tot fracàs sense encerts.

Música de negres

orquestra de jazz. Modern jazz quartet

Desfici

dona noia trista ocells

Somou el temps
el dolor soterrat,
feroç s’instal·la
com un vast terratrèmol,
tot continent
ha estat desballestat,
mai cap instant
no ha aconseguit pas vence’l.
Corre el desfici
per carrers de ciutat,
qui ha estat ferit
crema en foguera densa,
tampoc rodar
no apaivaga el penar,
el tall terrible
borbolla i sangoneja.

Rèptil

raig de sol-sun-ray-pictures000

Torna el sol,
s’arrapa com un rèptil
clava urpes
que esgarrapen i couen
fortes ungles
abrusades ferides
prem arran
contra cossos sensibles.
Repta el sol
per la pell que tatua
regalims
de suor i d’angúnia
un desfici
coent i xardorós
l’esgarip
s’ofega en la cremor.