Monthly Archives: Març 2019

Penar

dona noia trista molt trista

Passa el dolor
fermament instal·lat
recorrent nervis
com un enrampament.
El seny confús,
el cos tot tenallat
no deixa anar
ni mirada ni alens.
I cal pensar
que el món és a tocar
amb el seu dia
parat per la bellesa.
Res no és més lluny
en aquest fosc penar
que el riure ple,
que l’alegria encesa.

NO

símbol gest feminista-2-565875

8 de març
en un dia solar
quan la lluita
és ardent i concisa,
un NO intern
que mai no es trencarà,
sobiranes
ens triem, i lliures.

No serem
un ésser auxiliar,
no admetrem
ni coaccions ni setges,
persistim
sens detura endavant
al camí
de la nostra conquesta.

Mare, tu

dona noia amb flors al cap platja mar

Acull el teu caliu
tot el món en rodó
i tibes la cintura
o estàs embarassada,
rodonesa de sol,
infantament de lluna,
pit generós de llet,
claror de la natura.

I congries en tu
els raigs de fortalesa
que alcen, enlluernants,
la teva alta columna
on recolzen els sols
i incomptables planetes,
on de les teves mans
sorgeix sempre sutura.

En el regne subtil
de tota cosa fràgil
tu sempre saps com dur-la
a la seva esplendor,
i nafres i resquills
que la vida t’espurna
saps guarir-los de pressa,
convertint-los en do

Floreges la natura
amb  veu de consellera
i darrere els desitjos
vas cap a l’aventura,
i de cada mà teva
neix la carícia pura,
que consola i orienta,
sencer, l’esdevenir.

Mare, en homenatge

Aixeques, amorosa,
el farbalà del dia
i hi fas rosses puntades
amb els rajos de sol.
Vestida d’il·lusió,
de futur, d’alegria,
entre les teves mans
el món fa rotació.
Amb el rumb del teu viure
s’obren badabadocs,
i alcen les cabotes
farcells de margarides,
i tu d’herbes boscanes
tens aroma i dolçor
i entre raïms madures
l’esplèndida collita.
Amb els teus dits cabdelles
els fils de l’avenir,
fet dels instants petits,
miralls de les estrelles,
que al capvespre reculls
i deses amb poncelles
per tenir-los a frec
quan arribi la nit.

Jorn tumultuós

0e5f5fad549b4d22b36ec861e4ce3651-0e5f5fad549b4d22b36ec861e4ce365

Jorn tumultuós, gent per totes bandes,
la tarda s’emplena de neguit i d’ànsia,
jo mateix estic desassossegada,
malsons a la nit, angoixa i basarda.
Hi ha la pau del sol que ve a rescatar-me,
lentitud del temps, fruïció d’arbres,
blau del cel immens traspassat per astres,
el núvols amb veles com velles barcasses.
Vull arribar a un port de serenor i gràcia
on pugui oblidar la vida que em manca.

Oratge

dona mar esquena noia

Llençada enmig la marea
he de confiar en el mar,
en la seva benvolença,
en el meu saber surar.

No hi ha fites a cap vora,
jo simplement em sostinc,
si no canvia l’oratge
resta enfonsar-me cap dins.

Molt més

dona vella fent-se trenes

Puny el dia en el seu ple
esplèndid i bategant,
soc immersa al seu immens
mentre escapo de deixalles.

El vast dolor lacerant,
el desconcert sense marges,
allò intrínsec en mi
sagnant, traspuant desgràcia.

Però jo soc molt més que això,
aquesta dona que s’alça,
que s’aixeca de la nit,
que recerca amor i casa.




Mostra l’entrada

Relats de Kolimà, de Varlam Xàlamov

foto de jove varlam xalàmov

Aquest és un dels meus programes literaris a la secció Llibres imprescindibles de Ràdio Sant Cugat, dins l’espai Sant Cugat a Fons. Un espai conduït pel periodista Albert Prat.

En aquest cas, presento l’obra de Varlam Xàlamov Relats de Kolimà I.

A Relats de Kolimà l’autor exposa minuciosament la vida deshumanitzada dels reclusos al Gulag soviètic, anomenat l’infern blanc. Els relats de Xalàmov són curts, aspres, tallants com un vidre esmolat, descarnats, directes, i sobretot, i això és el que els fa imprescindibles, sense cap mena de concessió al més mínim confort o a la més mínima complaença per al lector: mai no hi ha cap epifania. Els seus relats els llegim corpresos, esbalaïts, aguantant l’alè. Xalàmov ens situa enmig de la realitat i ens fa participar d’aquest horror, que ell expressa amb les mateixes paraules que fem servir per a la vida quotidiana, amb un resultat que transcendeix el mateix sofriment. Perquè no existeixen formes a cap idioma per a poder expressar la realitat infrahumana que es viu a Kolimà. I l’autor, alhora, ens fa partícips de la humanitat essencial que resta a aquells homes en qui el poder de l’Estat soviètic s’ha acarnissat, destruint una rere l’altra qualsevol esperança. Carme Cabús

Varlam Xalàmov és un poeta, periodista i escriptor rus, nascut el 1907 a la ciutat de Vòlogda. Crític amb el règim d’Stalin, partidari de tornar al testament de Lenin, va ser condemnat tres cops a la presó i, en conjunt, hi va passar 17 anys. L’última vegada va anar a raure als temibles camps de la mort de Kolimà, d’on va ser-ne un dels pocs supervivents. Xalàmov, un dels grans escriptors en majúscula del segle XX, fa art dels esdeveniments dels quals és testimoni i protagonista. Els seus relats, publicats en 6 volums, són un monument a la literatura. Va morir a Moscou el 1982, abans de veure la seva obra publicada al seu país. Carme Cabús

https://www.cugat.cat/diari/sons/140714/varlam-xalamov-i-les-croniques-del-gulag

A la llar d’un rabí, d’Isaac B. Singer

isaac-bashevis-singer-2

Aquest és un dels meus programes literaris a la secció Llibres imprescindibles de Ràdio Sant Cugat, dins l’espai Sant Cugat a Fons. Un espai conduït pel periodista Albert Prat.

En aquest cas, presento l’obra d’Isaac Bashewis Singer A la llar d’un rabí, Premi Nobel de Literatura el 1978.

A La llar d’un rabí ens endinsem en els carrers del barri jueu de Varsòvia del tombant del segle XX, eradicat per sempre fa només 70 anys, i que ara ens fa l’efecte que no ha existit mai. I tot aquest món jueu, bigarrat, riquíssim i entranyable, l’autor ens el fa viure en els 49 relats que formen la seva obra. Isaac B. Singer ens ofereix un fresc de personatges extraordinàriament ben perfilats, plens de personalitat, de llum, de vida interna pròpia. Amb un estil directe, viu, fresc, vigorós, l’autor ens transmet la forma expressiva amb què es transmetien les antigues contalles, faules, llegendes i contes jueus que s’explicaven al si de casa seva i de les famílies de la seva comunitat jueva de Varsòvia. I així tornarà a fer reviure persones, creences, indrets, ambients, fets i rostres d’aquella humanitat de la qual va formar part. La seva obra la llegim com si fóssim a la vora d’un abisme, fascinats per les històries entranyables del barri jueu, però també corpresos per tot l’horror que després va esdevenir damunt d’aquest poble, amb el seu extermini planificat pels nazis i la destrucció absoluta del seu barri, juntament amb el 90% de la ciutat de Varsòvia, que van desaparèixer. Carme Cabús

Isaac Bashevis Singer va néixer l’any 1904 a Radzymin, Polònia, al si d’una família jueva ortodoxa. Pertanyia a una nissaga de rabins eminents tant per part de pare com de mare. El seu pare era el rabí i guia espiritual del carrer Chrolmalna, al barri jueu de Varsòvia, la comunitat jueva més gran d’Europa. Un barri on es parlava exclusivament en ídix, la mateixa llengua amb què l’autor va escriure tota la seva obra. L’any 1935, en vista de l’avançament del feixisme a Europa, Isaac Bashevis Singer va emigrar a Nova York, on ja residia el seu germà gran. Va morir l’any 1991 a Florida, als Estats Units, amb una obra extensa i molt estimada pels seus lectors. Carme Cabús

https://www.cugat.cat/diari/sons/141366/_a-la-llar-d_un-rabi_-de-isaac-bashevis-singer-llibre-imprescindible-del-_sant_cugat-a-fons_

El subratllat és meu, de Nina Berbèrova

nina-berberova-000000000