Monthly Archives: Març 2019

Penar

dona noia trista molt trista

NO

símbol gest feminista-2-565875

8 de març
en un dia solar
quan la lluita
és ardent i concisa,
un NO intern
que mai no es trencarà,
sobiranes
ens triem, i lliures.

No serem
un ésser auxiliar,
no admetrem
ni coaccions ni setges,
persistim
sens detura endavant
al camí
de la nostra conquesta.

Dona, carícia pura -en homenatge

dona noia amb flors al cap platja mar

mare, tu

Dona -en homenatge

noia 000 dona amb flors als cabells 8000000

mare, en homenatge

Jorn tumultuós

0e5f5fad549b4d22b36ec861e4ce3651-0e5f5fad549b4d22b36ec861e4ce365

Jorn tumultuós, gent per totes bandes,
la tarda s’emplena de neguit i d’ànsia,
jo mateix estic desassossegada,
malsons a la nit, angoixa i basarda.
Hi ha la pau del sol que ve a rescatar-me,
lentitud del temps, fruïció d’arbres,
blau del cel immens traspassat per astres,
el núvols amb veles com velles barcasses.
Vull arribar a un port de serenor i gràcia
on pugui oblidar la vida que em manca.

Oratge

dona mar esquena noia

Molt més

dona vella fent-se trenes

Relats de Kolimà, de Varlam Xàlamov

foto de jove varlam xalàmov

Aquest és un dels meus programes literaris a la secció Llibres imprescindibles de Ràdio Sant Cugat, dins l’espai Sant Cugat a Fons. Un espai conduït pel periodista Albert Prat.

En aquest cas, presento l’obra de Varlam Xàlamov Relats de Kolimà I.

A Relats de Kolimà l’autor exposa minuciosament la vida deshumanitzada dels reclusos al Gulag soviètic, anomenat l’infern blanc. Els relats de Xalàmov són curts, aspres, tallants com un vidre esmolat, descarnats, directes, i sobretot, i això és el que els fa imprescindibles, sense cap mena de concessió al més mínim confort o a la més mínima complaença per al lector: mai no hi ha cap epifania. Els seus relats els llegim corpresos, esbalaïts, aguantant l’alè. Xalàmov ens situa enmig de la realitat i ens fa participar d’aquest horror, que ell expressa amb les mateixes paraules que fem servir per a la vida quotidiana, amb un resultat que transcendeix el mateix sofriment. Perquè no existeixen formes a cap idioma per a poder expressar la realitat infrahumana que es viu a Kolimà. I l’autor, alhora, ens fa partícips de la humanitat essencial que resta a aquells homes en qui el poder de l’Estat soviètic s’ha acarnissat, destruint una rere l’altra qualsevol esperança. Carme Cabús

Varlam Xalàmov és un poeta, periodista i escriptor rus, nascut el 1907 a la ciutat de Vòlogda. Crític amb el règim d’Stalin, partidari de tornar al testament de Lenin, va ser condemnat tres cops a la presó i, en conjunt, hi va passar 17 anys. L’última vegada va anar a raure als temibles camps de la mort de Kolimà, d’on va ser-ne un dels pocs supervivents. Xalàmov, un dels grans escriptors en majúscula del segle XX, fa art dels esdeveniments dels quals és testimoni i protagonista. Els seus relats, publicats en 6 volums, són un monument a la literatura. Va morir a Moscou el 1982, abans de veure la seva obra publicada al seu país. Carme Cabús

https://www.cugat.cat/diari/sons/140714/varlam-xalamov-i-les-croniques-del-gulag

A la llar d’un rabí, d’Isaac B. Singer

isaac-bashevis-singer-2

Aquest és un dels meus programes literaris a la secció Llibres imprescindibles de Ràdio Sant Cugat, dins l’espai Sant Cugat a Fons. Un espai conduït pel periodista Albert Prat.

En aquest cas, presento l’obra d’Isaac Bashewis Singer A la llar d’un rabí, Premi Nobel de Literatura el 1978.

A La llar d’un rabí ens endinsem en els carrers del barri jueu de Varsòvia del tombant del segle XX, eradicat per sempre fa només 70 anys, i que ara ens fa l’efecte que no ha existit mai. I tot aquest món jueu, bigarrat, riquíssim i entranyable, l’autor ens el fa viure en els 49 relats que formen la seva obra. Isaac B. Singer ens ofereix un fresc de personatges extraordinàriament ben perfilats, plens de personalitat, de llum, de vida interna pròpia. Amb un estil directe, viu, fresc, vigorós, l’autor ens transmet la forma expressiva amb què es transmetien les antigues contalles, faules, llegendes i contes jueus que s’explicaven al si de casa seva i de les famílies de la seva comunitat jueva de Varsòvia. I així tornarà a fer reviure persones, creences, indrets, ambients, fets i rostres d’aquella humanitat de la qual va formar part. La seva obra la llegim com si fóssim a la vora d’un abisme, fascinats per les històries entranyables del barri jueu, però també corpresos per tot l’horror que després va esdevenir damunt d’aquest poble, amb el seu extermini planificat pels nazis i la destrucció absoluta del seu barri, juntament amb el 90% de la ciutat de Varsòvia, que van desaparèixer. Carme Cabús

Isaac Bashevis Singer va néixer l’any 1904 a Radzymin, Polònia, al si d’una família jueva ortodoxa. Pertanyia a una nissaga de rabins eminents tant per part de pare com de mare. El seu pare era el rabí i guia espiritual del carrer Chrolmalna, al barri jueu de Varsòvia, la comunitat jueva més gran d’Europa. Un barri on es parlava exclusivament en ídix, la mateixa llengua amb què l’autor va escriure tota la seva obra. L’any 1935, en vista de l’avançament del feixisme a Europa, Isaac Bashevis Singer va emigrar a Nova York, on ja residia el seu germà gran. Va morir l’any 1991 a Florida, als Estats Units, amb una obra extensa i molt estimada pels seus lectors. Carme Cabús

https://www.cugat.cat/diari/sons/141366/_a-la-llar-d_un-rabi_-de-isaac-bashevis-singer-llibre-imprescindible-del-_sant_cugat-a-fons_

El subratllat és meu, de Nina Berbèrova

nina-berberova-000000000