Per Molts Anys

Perquè ets la flor més bonica
que els meus ulls hagin vist mai,
d’una aroma que fascina,
d’un color que sedueix,
i una ànima tendra i fina
que enriqueix la meva vida
i el jardí de l’univers.

Dissabtes

     No sabia que fer l’amor podia ser tan senzill. Ho havia oblidat. També havia oblidat la facilitat amb què algú podia acceptar-me, sent només qui sóc, sense demanar-me res més. No recordava aquesta suavitat, aquesta dolçor, aquest impuls … Continua llegint →

Plantes fràgils

Plora la nit i la pluja sens tu
i els sentiments són plantes fràgils
exposades al vent. No saben que
la teva terra ja no els pertany,
que la seva força vital és
del tot vana. Creixen ingènues,
ben obstinades, desemparades,
promptes a sucumbir, clavades
en la teva absència. No saben que
no poden florir, que res no les pot nodrir,
que es trinxaran com nosaltres vers l’abisme.

Nit olorosa

I la nit olorosa curulla de misteri
es mou silenciosa estatjada en el temps.
Tota fina carícia, bruna per la tendresa,
la seva subtilesa s’estén pels llargs carrers.
Tal com una promesa, amb les flors, punys de pètals,
la llum en devessall del vessant de la lluna
en la seva textura filada hi és immersa
la meva alta volença, l’amor que vas  estar.

L’amant, de Marguerite Duras

Aquest és un dels meus programes literaris a la secció Llibres imprescindibles de Ràdio Sant Cugat, dins l’espai Sant Cugat a Fons, conduït pel periodista Albert Prat.

En aquest cas, presento L’amant, de Marguerite Duras, Premi Goncourt 1984

A L’amant, en el marc colonial de la Indoxina francesa dels anys 30,  ens endinsem a la cambra on una nena blanca i pobra de 15 anys i mig i un ric noi xinès de 27 es troben sovint per a una relació íntima. Fora de tòpics, prejudicis i caselles mentals, assistim de manera privilegiada a la història que s’esdevé entre aquestes dues persones, en la qual es descabdellen els sentiments més complexos i profunds barrejats amb la por de tots dos, diferent en cada un. Una història, d’altra banda, fortament dominada per les pròpies relacions familiars i per les relacions de poder del món colonial on viuen. Amb aquest llibre ens trobem davant de l’excel·lència de la literatura, i és a partir de la màgia que es va desvetllant la narració. Una màgia que prové de l’estil narratiu, subjugant, absorbent, molt més semblant a la poesia que no a la prosa, on cada frase podria ser un vers, per l’extensió, la sonoritat, la cadència, el flux del pensament, la introspecció, la intimitat, per la força arrasadora de cada una de les frases, amb una càrrega hipnòtica, fent arribar al límit el mateix llenguatge. Una narració on tot és essencial, sense el més mínim de contingut superflu. Carme Cabús

Marguerite Duras va néixer el 1914 a Saigon, antiga capital de la Indoxina francesa, en una família de la colònia. Als 18 anys va deixar Saigon i es va instal·lar definitivament a França. Al llarg de la seva vida es va dedicar sempre a la narrativa, amb l’escriptura de novel·les, d’obres de teatre o de guions cinematogràfics. Va ser sempre una intel·lectual compromesa, va estar un temps afiliada al Partit Comunista, i en el París ocupat de la Segona Guerra Mundial, Marguerite Duras, juntament amb el seu marit, l’escriptor Robert Antelme, va ser membre del Moviment de la Resistència contra els nazis. Va morir a París el 1996, amb un gran reconeixement de la seva obra. Carme Cabús

https://www.ivoox.com/l-039-amant-marguerite-duras-audios-mp3_rf_34126924_1.html