Daily Archives: 5 Mai 2019

Fosqueja

fanal enmig del cel

Llums encesos
en càlides estacions
quan el dia
fosqueja de dolç vespre,
un blau tènue
transparent i olorós
just s’enjoia
amb la lluna i estrelles.

Anuncis

De nit

dona espantada al llit noia 000000

Soc aquest bolic
que s’ajeu de nit
suós i pesant,
fatigós de somnis.

Humana olor,
humana tristor,
cabdell de pesars
arran l’esperança.

Una força fèrria
per seguir existint,
amb el patir antic
donat ja a la mort.

Iceberg

iceberg 000

A cops sento la mort
sotjant el meu voltant,
pitjant dins de l’angoixa.

Abisme i solitud
tan descoratjadora
que m’atueix i em colga.

Emergeixo de nou
i em barrejo amb humans,
la meva espècie i ombra.

I refaig l’iceberg,
la part del capdamunt,
de l’ésser que s’enfonsa.

Brasa

FOC DE BRASA 2
Que troni i que llampegui
i que el xàfec s’emporti
el dolor que batega
intens dins de l’obaga
encès amb foc de brasa,
tortura lacerant.

Cel dens

nuvolada

Dia lluent
entre núvols i vent,
resta inestable,
no sap si precipita
la puja plàcida
o intensa del mal temps
fins a sumir-nos
en aiguats impassibles.

El cel tan dens
de gruix tot uniforme
deixarà anar
els xàfecs d’aquest temps
que esplèndids alcen
la vida a tots els boscos,
els prats, les ribes,
la terra i els seus bens.

Penyora

sol d'estiu i roselles000jpg

Les roselles broten
entre herba de tarda
bressades pel sol
i el xiu-xiu de l’aire.

Són una penyora
del temps que ara avança,
primavera suau
de roig, verd i ambre.

Floreixen als terres
i a totes les tàpies
oloroses flors
de pètals i saba.

Bell i esponerós
és fa el temps magnànim,
tendres creixen llucs,
llavors, noves ànimes.

Defalliment

cos dona noia trista trencada desfeta pintura Max Gasparini (20)
L’amenaça del dia
circumda en totes formes,
o és la interna encesa
d’un meu motor maligne.

Defalleixo en fer front
a aquest horrible espoli,
a agressions contínues
que enfonsen i anihilen.

I el terrible botxí
que va decapitar-me
corroeix nits i dies,
em deixa corsecada.