Regne

dona noia somriure molt bonic feliç 000

No espero ningú,
com aquell que va
sol cap a la mort,
mans desenllaçades
de cap altre humà,
seguint un camí
no fressat encara,
estrenat per mi.
No elevo pas somnis
amb ningú, cap altre,
sinó amb mi mateixa
sota aquest estiu
xardorós i màgic,
sota d’aquest aire
magnífic que em tempta
al vespre expectant
a seguir vivint,
a anar afegint
bellesa al meu regne.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.