I al voraviu
de l’amor que es perfà
vivim de ple
la nostra gosadia.
Tardes ardents
fendint el temps fugaç,
deixant la marca
al nostre foc brunyida.
I renaixem
dins la saviesa, enllà,
de sol cremant,
d’intimitat bastida.
Mai res com tu
ni ningú més humà,
jo al teu caliu
de combustió i de vida.